Són les 7.45 del matí, m’acab d’aixecar i queda poc més d’una hora perquè  s’obri un xat de gmail, que d’aquí poc s’obrirà ja de manera automàtica i espontània, amb un “holaaaaa” que dotze minuts més tard haurà derivat en “¿de qué más hay que hablar hoy?” i haurà començat, oficialment, un nou dia per Garbuix, sense oficines ni obligacions però amb rutines establertes quasi des d’abans del naixement de la pròpia editorial. Repassarem en quin estat estan tots els projectes (“¿de Blank hay algo?”), ens direm coses que ja sabem les dues (“ya, pero eso de las ilustraciones ya lo hablamos hace tiempo y quedamos en que lo haríamos así”) i ens adonarem que se’ns segueixen oblidant tantes altres (“¡el contrato!” “me lo he apuntado en la agenda, esta vez no se me olvida”) (tot i que és la tercera vegada que m’ho apunt). Una de les dues s’estressarà, o ambdues, o cap. Probablement serem les dues, però amb una mica de sort serà en moments diferents, així que riurem, desconectarem un moment i pot ser que parlem de què podria fer una per dinar i què està aprenent l’altra a les classes d’alemany. Serà un dia (un matí per n’Elena, un capvespre per jo) de tasques (enviar correus, preparar notes de premsa, redactar contractes), de dubtes (quin contracte és exactament que he de redactar i d’on trec la informació?) i de whatsapps (“hay que confirmar lo de la presentación YA”). I tal vegada dins el llit encara soni el renouet del Hangout (“¿has hecho el contrato?” “no, no sabía de dónde coger la información” “bueno, da igual, lo hablamos mañana, bona nit”) però estic segura que anirem a jeure  com ho fem cada dia: amb la sensació constant, que ens acompanya a ambdues bandes de la mar Mediterrània, de no tenir-ho tot fet però d’estar fent-ho tot. O això crec ara, a les 7.45 del matí, que ja se sap que quan una s’acaba d’aixecar les paraules de’n Miquel Martí i Pol ressonen amb més força i semblen més reals: que tot està per fer i tot és possible. Però ben de veres ho crec, ho creiem, i Garbuix no fa més que demostar-ho cada dia, amb totes i cadascuna de les rutines que ja han fet possibles tantes coses i que, a poc a poc i amb bona lletra, en faran tantes altres. Molt bon dia a tots!