-La ilusión no se come -dijo ella.
-No se come, pero alimenta – replicó el coronel.
El coronel no tiene quien le escriba
Gabriel García Márquez

Aquest és es darrer pic que escriuré a aquest blog enguany. La propera vegada sirà dia 1 de gener, haurà començat un nou any, tendrem tots noves il·lusions i noves confiances i, per molt que no volguem, ens haurem marcat una llarga llista d’objectius que sabem que no complirem però que ens recorden que seguim tenint ganes de canviar, tot i que no sigui estrictament necessari la major part de vegades. Jo supòs que és també hora de començar a pensar què esperam de l’any 2015, començar a fixar-nos objectius i planificar possibles projectes per l’any vinent.

Pot ser que encara sigui una mica prest, però cada any, quan arriba finals de desembre, m’agrada fer una mica d’inventari, prendre nota de totes les coses que m’han passat al llarg de l’any i apuntar-les a un fol, amb diferents colors, per després penjar-lo i guardar el de l’any anterior com si fos un petit tresor, un recordatori de que en 12 mesos hi han cabut moltes i moltes alegries , que de vegades se me n’obliden més de la meitat. I enguany Garbuix n’ocuparà una bona part.

Les cridades i els missatges el dia de Sant Jordi per compartir com estaven anant les vendes, rebre les il·lustracions de na Marta Viader per als Cabezones, rebre correus i cridades de gent interessada en l‘editorial, les quaranta-vuit hores rebent contes constantment per participar a Blank… També enguany ha estat l’any que he tret el meu primer llibre i també d’això en guard un bon grapat de molts bons records. El dia que vaig rebre la primera còpia de Malsofrits, l’emoció a la meva cara i a la de n’Elena a la presentació del llibre, rebre un parell de correus que encara ara me fan plorar d’il·lusió i simplement tenir-lo a les mans, encara ara.

Ara, pensant en totes aquestes coses que ens han passat enguany (rebre manuscrits, emocionar-nos llegint algun relat, decidir el tema del nou recull a un dinar, demanar pressupostos aquí i allà, fer entrevistes i explicar la nostra història, veure com de guapa ha quedat la portada d’en Polissó, que t’ho digui gent que no coneixes, repartir punts escrits a mà per n’Elena i na Catalina, no aturen de venir-me’n al cap) només queda demanar, desitjar i treballar perquè l’any que ve en vénguin al manco tantes com enguany i que 2015 sigui l’any de Garbuix, tal i com ho ha estat enguany.